El nou món relacional.

En el concert de les nacions Catalunya està plantejant una nova visió
a mig camí entre la tradició diplomàtica i la nova percepció en xarxa
de les relacions internacionals.

En el marc de les prescripcions de la preservació de l'statu quo em
definit noves eines d'incorporació de la nació catalana a la política
internacional que ens situen en la frontissa entre el món de
l'existència i el de la subsidiaretat. Nous actors i noves estructures
més dinàmiques i més "modernes" falquen les línies de topall de tal
manera que cada cop més la nostra comunitat nacional és més escoltada
per altres comunitats que s'hi comuniquen amb una referència
internacional més ortodoxa.

Tanmateix l'horitzó és la normalitat internacional.

Els diners públics.

A Europa ha renascut la teoria que els ciutadans em adoptat un
principi bàsic que es el del lliure de mercat. La Comissió i tots els
membres de la cúpula comunitària prevenen la possibilitat que algú
parli de la intervenció de l'economia per part dels poders públics.
Es fan un tip de demanar actuacions als governs però sempre que no
interfereixin en el lliure mercat.

Volen subvencions, desregulació del mercat laboral (o sigui menys
drets socials), però que les subvencions no siguin dirigides...¿?¿?

Fins ara s'ha obligat als estats a comportar-se com a empreses, ara
que van maldades volen que es comportin com esclaus de les empreses.
Els termes de gestió del pressupost públic amb criteris de mercat a
canviat a criteris de salvació dels bancs (és que no n'han guanyat
prou de diners?) i de les empreses que sempre, sempre, sempre i sempre
han tingut el guany econòmic com a única bandera, objectiu i criteri.

És obscè que la Unió Europea, pretengui que, a més de dedicar-se a
salvar empreses, vulgui que els estats renunciïn al poder econòmic que
els dona aquesta aportació de cabals "públics". Si els salvadors
fossin altres empreses la lògica dels mercat obliga a rescabalar-se
amb accions i altres instruments de control.

Jordi Montanyà i Rifà

Els departaments d'ultramar s'encenen

Les restes de l'imperi francès es revolten. Cap cessió a les classes populars per part de la metròpoli.
Cal repensar en la legitimitat d'aquest status quo.

Jordi Montanyà i Rifà