Notícies del món

LIPDUB - INDEPENDÈNCIA - WORLD RECORD (Official)

2010-10-29T21:19:00.000+02:00

'Hem iniciat un procés irreversible per celebrar un referèndum oficial'

2010-06-11T02:21:00.000+02:00

Entrevista a Joan Ridao al programa 'La Noche en 24 Horas de TVE'

2010-06-11T02:08:00.000+02:00

fiancial times is on.

2009-10-08T12:07:00.003+02:00

A Public Reply to the Haaretz. Col·lectiu Emma

2009-09-29T11:50:00.003+02:00

******************************A Public Reply to the HaaretzDear Sirs,After reading your article of September 17 (http://www.haaretz.com/hasen/spages/1114930.html), we feel that the following notes might help your baffled Israeli tourist better understand some of the reasons behind the Catalans’ drive towards independence.Your correspondent gives a fair account of the historical roots of the conflict between Catalonia and Spain, especially when pointing out that Catalans have always tried to “fight for their freedom by democratic means” in a context of “occupation, assimilation and repression”.Indeed, with General Franco’s death in the mid 1970’s and the end of a 40-year dictatorship, most Catalans tentatively supported the new Spanish institutions hoping that a democratic regime would finally face reality and embrace the idea of a multinational State. But, like the Palestinians in Abba Eban’s fortunate phrase, Spain has never missed a chance to miss a chance. All that the new order would offer was a form of administrative decentralization where no distinctions were made between historical nations like Catalonia or the Basque Country and fifteen other territories, many of them created ad hoc. By lowering the standard in such a way, the Spanish government managed to hold on to all real power and, most importantly, still kept the final say on all financial matters. A particularly vexing feature of the so-called autonomic system is that, after paying dearly for the services provided by the central government, a dynamic community like Catalonia is forced to lay out what amounts to an extra tribute that the State then employs to finance itself and to subsidize territories that wouldn’t stand a chance on their own. There is a case to be made for a well-designed system of assistance to less developed areas, but even an exaction representing every year a staggering 10% of the Catalan GDP doesn’t seem to have had much effect in terms of making the recipients more productive. That, together with the large sums dispensed by the European Union through the years, helps to explain how what had always been a backward and sluggish country can now present itself to the world as the “developed, prosperous Spain” that you refer to.If you need proof that Spain is not all that it’s cracked up to be, just direct your attention to the latest figures published by the OECD, describing the country’s real situation: unemployment is about to hit 20%, the budget deficit will probably reach 10% of the GDP in 2009 and the prospects for recovery from the present crisis are the worst in Western Europe. Definitely not such a desirable club to be a member of. So after all the Catalans’ dissatisfaction may well be the result of a sober assessment of Spain’s place in the world and of what Spain means for them. In any case, it has noting to do with hatred of Spaniards, and we strongly resent that inference in your article. One thing that you could ask yourselves, however, is why Spaniards do hate Catalans so. And, incidentally, Catalans have no quarrel with Europe, as your article seems to imply. On the contrary, one could hardly find more devoted supporters of a unified and borderless continent, except we’d rather cut out the middleman, a State that does not necessarily represent our interests.We also think that the parallel you draw between Catalans in Barcelona and Israeli Arabs in Haifa is wide of the mark. “Comparisons between national struggles are tricky”, indeed, but if you still want to compare the Catalan issue with the goings-on in the Middle East, think of us as a small advanced, democratic and reasonably successful nation sitting next to a larger, more powerful and yet inadequate neighbor that simply won’t accept our existence and still hasn’t given up its ambition of wiping out our culture, our history and our way of life. Does that sound familiar?Just a final note on the incident with the Israeli singer known to the world as Noa: it epitomizes the woolly thinking of the neo-communist party – now a junior partner in the Catalan government – when it comes to the situation in the Middle East, and also reflects the influence of the Palestinian lobby in those circles. In the end, those who put on their grotesque little routine during the singer’s performance only made fools of themselves. There is anti-semitism in Spain, but we’d venture to say that you’d need to look for it beyond Catalonia, where, outside the above-mentioned circles, Israel has always attracted more sympathies than in many other parts of Europe.

http://emma-col-cat.blogspot.com/

Pre independence day. 13th setember 2009.

2009-09-14T00:53:00.002+02:00

Yestertday, we, the people of Catalonia, made with our own hands only votes the most beauty democràtic fact in the last tree centuries of our nation. It is just a local independence referendum, but not the last one. Wins yes and wins democracy and wins the people.

El nou món relacional.

2009-02-23T17:32:00.000+01:00

En el concert de les nacions Catalunya està plantejant una nova visió
a mig camí entre la tradició diplomàtica i la nova percepció en xarxa
de les relacions internacionals.

En el marc de les prescripcions de la preservació de l'statu quo em
definit noves eines d'incorporació de la nació catalana a la política
internacional que ens situen en la frontissa entre el món de
l'existència i el de la subsidiaretat. Nous actors i noves estructures
més dinàmiques i més "modernes" falquen les línies de topall de tal
manera que cada cop més la nostra comunitat nacional és més escoltada
per altres comunitats que s'hi comuniquen amb una referència
internacional més ortodoxa.

Tanmateix l'horitzó és la normalitat internacional.

Els diners públics.

2009-02-14T15:05:00.000+01:00

A Europa ha renascut la teoria que els ciutadans em adoptat un
principi bàsic que es el del lliure de mercat. La Comissió i tots els
membres de la cúpula comunitària prevenen la possibilitat que algú
parli de la intervenció de l'economia per part dels poders públics.
Es fan un tip de demanar actuacions als governs però sempre que no
interfereixin en el lliure mercat.

Volen subvencions, desregulació del mercat laboral (o sigui menys
drets socials), però que les subvencions no siguin dirigides...¿?¿?

Fins ara s'ha obligat als estats a comportar-se com a empreses, ara
que van maldades volen que es comportin com esclaus de les empreses.
Els termes de gestió del pressupost públic amb criteris de mercat a
canviat a criteris de salvació dels bancs (és que no n'han guanyat
prou de diners?) i de les empreses que sempre, sempre, sempre i sempre
han tingut el guany econòmic com a única bandera, objectiu i criteri.

És obscè que la Unió Europea, pretengui que, a més de dedicar-se a
salvar empreses, vulgui que els estats renunciïn al poder econòmic que
els dona aquesta aportació de cabals "públics". Si els salvadors
fossin altres empreses la lògica dels mercat obliga a rescabalar-se
amb accions i altres instruments de control.

Jordi Montanyà i Rifà

Els departaments d'ultramar s'encenen

2009-02-13T21:53:00.001+01:00

Les restes de l'imperi francès es revolten. Cap cessió a les classes populars per part de la metròpoli.
Cal repensar en la legitimitat d'aquest status quo.

Jordi Montanyà i Rifà

El món existeix pels catalans?

2008-07-22T19:11:00.002+02:00

Una manera de ser és la manera com els altres et coneixen. Així com unes mateixes paraules varien el significat en funció del receptor o de l'emisor del missatge, també unes persones o un país és de manera diferent en funció dels receptors de la informació del país en qüestió.

Existim fora de nosaltres mateixos/es? Sóm quelcom més enlla de la nostra membrana cel·lular?
La resposta a aquestes preguntes té un significat dinàmic i canviant; es modula en funció del temps i la nostra capacitat d'emissió i de la capacitat dels receptors de percebre'ns.

Aquí hi ha un gran focus possible de coneixement.

La veritat en Clinton

2008-05-26T00:59:00.002+02:00

Esperar que algun polític digui la veritat més sovint que no pas menteixi no és gaire efectiu. Tanmateix Hillary Clinton crea el caos cada vegada que parla perquè acostuma a dir el que pensa de veritat. Pensava que va passar por arribant a no se quin aeroport i pensa que no pot abandonar la cursa electoral fins al final perquè pot passar de tot fins i tot a un candidat el van assassinar la darrera setmana electoral. Ves que a anat a dir " la veritat". Ara bé com diu en Gore la veritat és incòmoda fins i tot per a un país en el que mentir pot arribar a ser delicte.

Espero, i em temo que en va, que Hillary guanyi la nominació demòcrata i es ventili en Mc Cain perquè si fos americà la votaria. Segurament ella sola batrà tots els rècords de veritats.

Visca Hillary and vote it

2008-04-08T13:20:00.000+02:00

Ceguesa feminista.

2008-03-15T02:42:00.004+01:00

Ahir llegia en un diari espanyol que una escriptora índia deia que el feminisme americà no era exportable al seu país.

Ni el feminisme ni la democràcia americana no són exportables a cap país però encara ménys inteligible és l'estupidesa de la falsa moral americana. Tanmateix un sistema democràtic no és només la percepció que en poguem tenir els observadors externs. Segur que tal com ens sobta que els ianquis dimiteixin per tenir vicis sexuals i no per matar innocents en el marc de les seves diverses guerres a ells els deu sobtar que ni ens interessi la vida privada dels nostres polítics ni la fem servir per tombar-los. La vida privada sí que és igual a tot arreu. Això sí més penosa per la majoria de dones índies que per la majoria de dones americanes, encara que vulguem veure la palla a l'ull dels americans del Nord.

Per cert com deia si ets americà o americana vota Hillary

Si ets americà o americana vota Hillary !

2008-02-12T21:34:00.000+01:00

Aquests dies s'està escatin quins serans els candidats a President/a dels Estats Units d'Amèrica, i amb motiu d'això al nostre país uns estan a favor d'un o altre possible candidat. Jo si fos americà possiblement votaria pel partit demòcrata i, amb les dades que tinc a ma, donaria suport a Na Hillary Clinton.

Ho faria sobre tot perquè toca que una dona, ni que sigui antipàtica i creguda ( qui dels altres no he és ) dugui les regnes de l'estat més poderós del món. Una visió de dona, amb acció de dona, pensament de dona, sense amagar-se'n.

És tan important que passi això perquè resulta que les dones no són una minoria al món sinó la majoria de la població.

Deixant de banda la qüestió de génere penso que és massa innocent pensar que els altres són xaiets, o que són nous, o que són sincers, o el que sigui, que la democràcia ja té arrugues!

Votar o no votar la presidència del país més poderós del món.

2008-02-04T10:41:00.000+01:00

Fa uns dies comentava a un amic la vella màxima pseudo-democràtica " vull votar als USA així participaré en la votació del qui manarà una part dels destins del meu poble "; em va fer veure que enllà de la gesticulació hi ha la autoresponsabilitat i el propi respecte per nosaltres. Cada país per petit que sigui ha de governar-se a si mateix i maldar per tal que els poderosos el respectin. Així que aquest dimarts no votarem però hem de respectar-nos per tal que ens respectin.

Les semblances.

2007-10-26T01:54:00.000+02:00

Veure el que passa arreu permet constatar que, talment com les estructures biològiques s'assemblen, les comunitats de persones s'assemblen. Sobretot són molt iguals en les seves relacions socials i en les relacions i reaccions que s'estableixen entre els que dirigeixen la comunitat i els qui no la dirigeixen. El que fa més diferents les comunitats és el sistema de resolució de conflictes. Les societats més " avançades " ho resolen amb la comunicació oral. La civilització es constata doncs en la parla, i no pas en la caça.

Frankfurt amb els catalans

2007-10-18T11:41:00.000+02:00

Si repassem els diaris alemanys veurem que de tot i més hi ha la vinya mediàtica.

Cristofor Colom, era català, és clar. Però...com ho demostrarem?

2007-10-08T17:29:00.000+02:00

International Herald Tribune.

Amy Harmon
Published: October 8, 2007

Text Size
BARCELONA, Spain: When schoolchildren turn to the chapter on Christopher Columbus's humble origins as the son of a weaver in Genoa, they are not generally told that he might instead have been born out of wedlock to a Portuguese prince. Or that he might have been a Jew whose parents converted to escape the Spanish Inquisition. Or a rebel in the medieval kingdom of Catalonia.

Des de Rússia

2007-09-21T15:24:00.000+02:00

Moscou times

Zubkov Es Llança sobre ArmariGabinet Sortint
Per Anatoly MedetskyEscriptor de Personal

El primer ministre Viktor Zubkov segellava una autoritat d'headmasterly en el seu primer Consell de Ministres dijous, durament renyant un ministre per perdre un termini de Kremlin i advertir els altres sobre slackness.

Ja veiem que és una traducció força inexacta però sempre es comença per alguna cosa.

Els mitjans arreu del planeta.

2007-09-10T03:01:00.000+02:00

Analitzant, no el contingut sinó l'existència mateixa de mitjans digitals hom es pot fer una idea idea força exacta del nivell tecnològic i disponibilitat econòmica de cada estat del planeta.

Encara no hem acabat de dotar a aquest bloc de totes les deus necessàries per repassar tot el món però dia a dia ens apropem a l'objectiu de la cobertura total.

La versió local és molt enriquidora

2007-09-07T11:16:00.000+02:00

El fet de construir un blog amb rss de diaris d'arreu permet tenir una visió clara del que per cada comunitat signifiquen les seves pròpies notícies.

Hi ha el handicap de l'idioma però més endavant potser es poden incorporar traductors automàtics que ens ajudin.

Els Estats Units ens afecten sempre.

2007-09-05T10:21:00.000+02:00

La crisi hipotecària als USA durà més maldecaps al món que la seva política exterior. La sensació de risc imminent de fallida del sistema, cosa que no acabarà passant en format absolut, i la preocupació per la data d'adveniment de la crisi econòmica a conseqüència de la tensió del sistema de crèdit amb garantia hipotecària faran alentir el consum i de retruc encariran els preus i de retruc perjudicaran les butxaques petites i de retruc alentirà el consum i de retruc...

En fi un cop hagi passat caldrà llegir els escrits dels economistes per tal que ens expliquin demà què està passant avui i en el futur s'emeni l'errada.

Un altre inici

2007-08-31T10:27:00.000+02:00

En la tornada de vacances intentarem tenir traduccions simples dels titulars.

Una prova de publicació

2007-07-27T13:40:00.000+02:00

Per tal de verificar que es publica.

Perquè un noticiari.

2007-07-27T13:34:00.000+02:00

Em sembla que cal un espai on veure que passa i pot ser que sigui fàcil fer-ho en rss

Pensar en tot el que passa

2007-07-26T18:56:00.000+02:00

Una manera de tenir una visió més acurada d'un mateix és conèixer el que els passa als demés. Si a més ho fem des de la seva òptica aleshores podem arribar a entendre millor qui sóm en el context mundial.