a mig camí entre la tradició diplomàtica i la nova percepció en xarxa
de les relacions internacionals.
En el marc de les prescripcions de la preservació de l'statu quo em
definit noves eines d'incorporació de la nació catalana a la política
internacional que ens situen en la frontissa entre el món de
l'existència i el de la subsidiaretat. Nous actors i noves estructures
més dinàmiques i més "modernes" falquen les línies de topall de tal
manera que cada cop més la nostra comunitat nacional és més escoltada
per altres comunitats que s'hi comuniquen amb una referència
internacional més ortodoxa.
Tanmateix l'horitzó és la normalitat internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada